Endormiscament de les plantes dels peus: com els problemes biomecànics poden provocar-ho

Si després de caminar durant un espai de temps curt sents que les plantes dels peus es queden adormides, és possible que hagis de visitar a un traumatòleg.

Per què s'adormen les plantes dels peus?

Hi ha diversos motius que poden portar a una persona a experimentar endormiscament en les plantes dels peus després de caminar una estona. Aquestes són algunes de les causes que poden motivar aquesta sensació:

• L'endormiscament de la planta dels peus pot ser símptoma de problemes neurològics: es tracta de condicions neurològiques com a neuropatia perifèrica. Moltes vegades aquesta afecció es relaciona amb la diabetis, però també pot derivar-se de la deficiència de vitamines o de problemes autoimmunes.
• La compressió dels nervis en la columna baixa (com en l'estenosi espinal o l'hèrnia de disc) pot causar símptomes que es reflecteixin als peus. La compressió pot empitjorar en caminar o romandre llarg temps dempeus.
• Els problemes vasculars són una altra causa de l'endormiscament de la planta dels peus, o de dolor en caminar. La mala circulació sanguínia pot deure's a una malaltia arterial perifèrica.
• Quan hi ha problemes múscul-esquelètics que afecten l'alineació i funció dels peus, com els perquè plans o la fasciïtis plantar, és possible que es desenvolupin símptomes inusuals en caminar.
• L'ús de sabates inadequades, que no ofereixen el suport que el peu necessita pot causar compressió o irritació dels nervis dels peus, i el conseqüent endormiscament de les plantes. Per a més informació sobre aquest tema, pots consultar aquesta entrada.
• Quan existeixen deficiències nutricionals (com la falta de vitamina B12) o es consumeixen uns certs medicaments es pot experimentar l'incòmode endormiscament de les plantes dels peus.

Per a saber exactament d'on ve el problema és important que el pacient acudeixi al metge per a realitzar una avaluació completa. L'especialista decidirà si és necessari fer un examen físic, proves d'imatge com a ressonàncies magnètiques o radiografies, proves de la funció nerviosa o anàlisi de sang per a descartar unes certes condicions.

D'aquesta manera es podrà realitzar un diagnòstic adequat i decidir el tractament més eficient en cada cas.

Què podem fer en la consulta de Ortopedia25?

L'estudi de la marxa és una anàlisi detallada del mode de caminar d'una persona. Solem utilitzar-ho tant en l'àmbit clínic com esportiu, per a avaluar i tractar diverses malalties dels peus.

Quan es realitza un estudi de la marxa cal tenir en compte diversos aspectes:

• L'observació visual de la marxa és molt important. Es tracta de prestar molta atenció a la simetria, el patró de pas, la longitud d'aquest, la cadència i l'alineació de les extremitats inferiors.
• Cal avaluar la postura tant en repòs com en moviment per a obtenir una informació valuosa sobre desequilibris musculars o problemes esquelètics.
• És important fer una anàlisi del peu, és a dir, realitzar una avaluació detallada dels perquè, observant atentament de quina manera toca el peu al sòl (amb el taló, la vora externa, la vora interna…), així com si es dona alguna anormalitat com a peus plans o arcs alts.
• S'avalua la força muscular i la flexibilitat, ja que si és feble la marxa es pot veure seriosament afectada. La força i la flexibilitat s'ha de mesurar en els malucs, genolls, turmells i a l'esquena baixa.
• Analitzem l'estabilitat i l'equilibri per a determinar com el pacient els manté mentre camina. D'aquesta manera observem com es distribueix el pes corporal i com es compensa durant el moviment.
• En alguns casos és necessari utilitzar tecnologia especialitzada, com a plataformes de força, per a disposar d'un examen més detallat i objectiu.
• La història clínica del pacient és una font d'informació molt important, ja que inclou lesions prèvies, condicions mèdiques, cirurgies i símptomes actuals
• Hem d'observar el tipus de calçat que utilitza el pacient i quines conseqüències pot tenir en la seva marxa, ja que un calçat inadequat pot derivar en problemes múscul-esquelètics.
• Si el pacient manifesta experimentar dolor o incomoditat mentre camina cal esbrinar en quina part del cos sent aquestes molèsties.
• Cal considerar també en quin entorn se sol moure el pacient, ja que diferents superfícies poden incloure molt en la marxa.

Quan es realitza un estudi de la marxa l'objectiu és identificar qualsevol anomalia o desequilibri que pugui causar problemes, tant en el present com en el futur.

Aquesta és la informació més important per a dissenyar el pla de tractament o entrenament més adequat.