La sarna és una malaltia cutània causada per l'àcar Sarcoptes scabiei, que provoca una infecció a través de petits túnels en la pell. Encara que afecta persones de totes les edats i condicions, els pacients dependents, a causa de la seva vulnerabilitat i necessitat de cures prolongades, tenen un major risc de contreure-la i de presentar complicacions. A continuació, s'abordaran les millors pràctiques per a la prevenció, detecció i tractament de la sarna en aquests pacients.
Prevenció
La prevenció de la sarna en pacients dependents és fonamental, ja que, una vegada present, pot propagar-se ràpidament en entorns com a residències geriàtriques, hospitals i centres d'atenció prolongada. Les estratègies preventives inclouen:
Higiene adequada: mantenir una higiene adequada és essencial. S'han de realitzar banys regulars, especialment en els plecs de la pell i àrees de difícil accés, on els àcars poden assentar-se.
Aïllament i control: si se sospita un cas de sarna en un entorn d'atenció, el pacient ha de ser aïllat immediatament per a evitar la propagació. El personal d'atenció ha d'utilitzar equips de protecció personal (guants i bates) i seguir protocols de desinfecció rigorosos.
Desinfecció de l'entorn: és important desinfectar la roba de llit, tovalloles, roba i mobles d'ús compartit. Rentar els teixits amb aigua calenta i detergents efectius per a eliminar els àcars, i assegurar-se que tots els objectes personals es mantinguin nets i desinfectats.
Formació del personal: capacitar al personal sanitari i de cures en la detecció precoç i les mesures de prevenció és crucial per a evitar brots. El coneixement sobre els símptomes i com actuar en cas de sospita pot marcar la diferència.
Detecció
Detectar la sarna en pacients dependents pot ser un desafiament degut a la seva condició, però la detecció precoç és clau per a un tractament reeixit. Els símptomes típics inclouen:
Picor intensa: un dels símptomes més característics és la picazón intensa, especialment a la nit. Els pacients dependents que no poden comunicar-se fàcilment poden manifestar irritació mitjançant inquietud o malestar.
Erupcions cutànies: l'aparició de petits embalums vermells, butllofes o crostes en la pell, principalment en àrees com les mans, nines, axil·les, i entre els dits, és un signe de sarna.
Lesions en la pell: les lesions causades pel gratat continu, com a excoriacions o infeccions secundàries, són senyals que han de ser monitorades. És important que el personal d'atenció verifiqui regularment la pell dels pacients a la recerca d'aquests signes.
Confirmació clínica: la confirmació de la sarna ha de realitzar-se a través d'un examen clínic o una biòpsia de pell. Els àcars poden ser difícils d'identificar, però una revisió mèdica ajudarà a confirmar el diagnòstic.
Tractament
El tractament de la sarna en pacients dependents requereix un enfocament integral i acurat, atès que molts d'ells poden tenir condicions mèdiques preexistents o limitacions físiques.
Tractament tòpic: el tractament principal per a la sarna és l'ús de cremes o locions que contenen permetrina al 5%, aplicades en tot el cos, des del coll fins als peus, i deixades actuar durant diverses hores abans d'esbandir. En alguns casos, es poden usar altres alternatives com la ivermectina en crema o benzoat de bencilo.
Tractament sistèmic: en casos severs, o quan el pacient no pot tolerar els tractaments tòpics, es pot administrar ivermectina per via oral. Aquest medicament és efectiu, però ha d'utilitzar-se amb precaució en pacients amb unes certes malalties cròniques o en edat avançada.
Tractament dels contactes pròxims: tots els membres del personal, familiars i altres pacients que hagin tingut contacte pròxim amb el pacient han de ser tractats de manera preventiva per a evitar la reinfecció i la propagació. Això inclou el tractament simultani de tots els convivents i cuidadors.
Control de la pruïja i complicacions: és fonamental tractar la picor i les possibles infeccions secundàries derivades del gratat. Els antihistamínics o cremes amb esteroides suaus poden ser útils per a controlar la pruïja. Si hi ha infecció secundària, s'han d'administrar antibiòtics.
Monitoratge i seguiment: després del tractament, és important fer un seguiment acurat per a assegurar que la infecció s'hagi erradicat i no hi hagi reinfecció. Es recomana una avaluació mèdica 2-4 setmanes després del tractament inicial.
Conclusió
El maneig de la sarna en pacients dependents requereix una combinació de prevenció activa, detecció precoç i un tractament adequat per a evitar complicacions i brots en entorns d'atenció. En mantenir estrictes protocols d'higiene i desinfecció, capacitar al personal d'atenció, i tractar tant al pacient com als seus contactes pròxims, és possible controlar eficaçment aquesta malaltia. Atès que els pacients dependents són especialment vulnerables, la rapidesa d'acció és essencial per a garantir el seu benestar i el dels qui els envolten.
Contacta amb nosaltres
