Entrevista a Mercè Rosselló amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis

Adiba és una associació sense ànim de lucre que intenta satisfer les necessitats bàsiques de les persones amb diabetis a les Illes Balears des de l’any 1980. Amb motiu de la celebració de la caminada organitzada per Adiba el Dia Mundial de la Diabetis i amb la idea de promoure els valors d’aquesta associació, hem entrevistat a Mercè Rosselló, membre de l’associació de diabètics de les Illes Balear.

Fa uns pocs dies vàreu fer una caminada solidaria amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, quin era l'objectiu i com va anar? Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis (14 de Novembre), l'hospital de Manacor va organitzar una caminada per la via verda des de Manacor fins a Sant Llorenç. L'objectiu principal era fer visible la diabetis, una condició de vida amb la qual ens ha tocat conviure, acompanyats de familiars i amics, tan presents en el dia a dia d'aquesta malaltia crònica. Abans de partir, realitzarem una sessió d’escalfament amb l'artanenca Bel Miralles de Nordick Walking, en arribar a Sant Llorenç ens esperaven els pallassos de "La sonrisa Médica" per animar la festa als més petits i algunes voluntàries de l'associació muntaren una paradeta amb menjar i manualitats per recaptar doblers de cara al proper campament. Quines tasques fa la associació per vosaltres? L'associació ADIBA acaba de complir 36 anys. Actualment hi ha servei d'atenció social, on la treballadora social et facilita informació al moment del debut i de sensibilització.  A més, comptem amb el servei de n'Elena, la nutricionista, la qual organitza tallers grupals i consultes individuals relacionades amb el recompte de racions. A part de tot això, un grup de voluntàries organitza diferents mercadets i activitats per recaptar doblers amb l'objectiu de finançar part dels campaments d'educació diabetològica. Cada estiu l'associació organitza uns campaments on es treballa l'educació diabetològica amb els més petits, aquests aprenen a contar racions i/o administrar-se la insulina, sense oblidar-nos de les activitats comunes de qualsevol campament. Tot això requereix un gran esforç econòmic perquè comptem durant una setmana amb endocrins, infermers, nutricionista i un gran grup de monitors. Com te canvia el dia a dia quant de sobte els metges et diagnostiquen diabetis?  Personalment tot va passar molt de pressa i només record un sentiment d'impotència i dies de plorar i plorar. Jo tenia 19 anys i al principi la meva vida va canviar: la crema de cacau estava prohibida, les festes no eren el mateix, pànic a tenir una hipoglucèmia, aprendre a menjar per racions... però record que quan em diagnosticaren la diabetis vaig fer un respir, perquè els dies previs havien estat molt difícils: no sabia el que tenia, no era la mateixa, estava molt cansada i tenia molta son i ganes de plorar, amb una setmana m'havia aprimat fins a 7 kilos sense fer gens de règim i menjant molt i el que em tenia més desconcertada: l'aigua. Tenia pànic a les agulles i no tenia antecedents ni sabia com funcionava tot aquest món, per això vaig tardar 10 dies en anar al metge i deixar que em piquessin, però quan em vaig decidir a anar al metge, amb un ingrés hospitalari va començar tot. El dia a dia em va canviar molt al principi. Ara ho duc d'una altra manera i he après a conviure amb aquesta condició de vida. Què li diries a una persona que li acaben de diagnosticar diabetis? Què al principi costa molt, sobretot la diabetis mellitus tipus 1.  Són tres medicines a tenir en compte i si les compleixes pots controlar la glucosa perfectament: alimentació saludable partint del control d'hidrats, exercici físic i la insulina. Pots portar una vida totalment normalitzada fent el mateix que els teus companys i familiars, perquè si tu no dius que tens diabetis ningú ho sabrà, ja que a simple vista no es percep. Què creus que podem fer des de les farmàcies per millorar la vostra qualitat de vida?  Actualment des de l'associació s'està treballant molt perquè tinguem tots els recursos necessaris i lluitem amb el govern i amb la conselleria de sanitat per poder oferir tots els serveis que calguin per un bon control diabetològic. Crec que des de les farmàcies s'ha de continuar fent una bona campanya de prevenció de la diabetis tipus II. Per les persones amb diabetis tipus I, es podria facilitar la venda d'accessoris, per exemple de transport d'insulina o de la microinfusora d'insulina, ja que no hi ha tendes especialitzades amb aquets accessoris i ho hem de comprar tot per internet, amb la dificultat de no saber si serà còmode per a nosaltres. Com poden ajudar les noves tecnologies en el dia a dia d’una persona diabètica? Estem envoltats de les noves tecnologies i personalment em beneficien a l'hora de dur un bon control glucèmic. Fa tres anys que porto la microinfusora d'insulina de Roche, un petit dispositiu, connectat al meu cos, que subministra una petita dosis d'insulina cada 4 minuts i a cada menjada un bolus d'insulina ràpida, segons les racions i la glucosa d'abans de menjar. A temporades també porto el monitor continu freestyle. Dic a temporades pel seu elevat cost, uns 120 euros al més. El FreeStyle Libre és un petit dispositiu, semblant a una moneda de dos euros, que es col·loca al braç i que et dona el valor actual de la glucosa i la seva tendència, per poder interpretar si tens probabilitat de patir una hipoglucemia o una hiperglucèmia. Per exemple, vaig observar com el cafè no m'augmenta la glucèmia, però si prenc un tallat he d’administrar-me una dosis diminuta d'insulina perquè sinó tinc tendència a augmentar el nivell de glucosa.